tobogan
2022
Produït per Espronceda Institut d’Art i Cultura
tobogan és un projecte que neix d’una visió en un moment de lucidesa: el passat, el present i el futur succeeixen alhora, i se sobreposen un rere l’altre en forma d’espiral. Com si fossin cicles en cadena, podem anar i tornar d’un a l’altre com baixant pel tobogan del temps. Qualsevol canvi en l’ara comporta modificar el passat i el futur; anar enrere és avançar i tornar és sanar. Aquest projecte obre una porta cap als viatges en el temps, en un diàleg entre una percepció personal sobre la temporalitat i el seu relat lineal construït oficialment.
Direcció, coreografia i disseny sonor: teresa w ・*:。.。:*・゜゚・*
Ajut a la producció sonora: Martina Petric Morrison
Disseny lumínic: Conrado Parodi
Vestuari: Bebé Espinosa
Fotografia (1 i 3): Irene Royo
Vídeo: Carles Pastor
Mirada externa: Estel Boada i Albert Gironès
Mentoria: Fito Conesa
Curadoria: amor rumor (blanca arias i edu r. pineda)
Agraïments: Martina Petric, Fito Conesa, Alba Mendoza, Júlia Suñer Coma, Albert Gironès López, Albert Gironès Vallverdú, Estel Boada, Mireia Cuesta, Diego Simone, Conrado Parodi, Noi Nadó, Equip de la Sala d’Art Jove i al meu pare.
teresa w ・*:。.。:*・゜゚・* ens presenta, entre estrelles i un cablejat ingràvid, el rastre d’una investigació sonora amb què es pot repensar com s’articula l’espai-temps després de la mort. Quins límits té un cos sense matèria? Quin espai ocupa allò que desborda l’espai? Quins temps encavalcats trobem més enllà del temps? Com sona el que ja no hi és? Relacionant veus de diverses generacions, la peça construeix una partitura de gestos o una coreografia de sons que ens convida a imaginar un més enllà especulatiu i polifònic. Amb el so com a guia, creuem el vel que separa lis mortis i lis vivis, el visible i l’invisible, per transitar en un ritual col·lectiu pel no-res.
text curatorial d’amor rumor (blanca arias i edu r. pineda)