del més enllà
2024
Produït per Sala d’Art Jove, Beques OSIC i Es Far Cultural
Amb el suport d’ACVic, Centre d’Arts Contemporànies i CC Guinardó
del més enllà neix de preguntar-se com és l’espai-temps després de la mort. A partir de realitzar uns tallers d’experimentació sonora amb adolescents, i d’entrevistar persones de diferents generacions sobre què s’imaginen que hi ha en el més enllà, es produeix una peça sonora diferents a moltes veus que, a través del so i el moviment corporal, prova de ficcionar com és la vida després de la mort.
Direcció, coreografia i disseny sonor: teresa w ･*:｡.｡:*･゜ﾟ･*
Ajut a la producció sonora: Martina Petric Morrison
Disseny lumínic: Conrado Parodi
Vestuari: Bebé Espinosa
Fotografia (1 i 3): Irene Royo
Vídeo: Carles Pastor
Mirada externa: Estel Boada i Albert Gironès
Mentoria: Fito Conesa
Curadoria: amor rumor (blanca arias i edu r. pineda)
Agraïments: Martina Petric, Fito Conesa, Alba Mendoza, Júlia Suñer Coma, Albert Gironès López, Albert Gironès Vallverdú, Estel Boada, Mireia Cuesta, Diego Simone, Conrado Parodi, Noi Nadó, Equip de la Sala d’Art Jove i al meu pare.
teresa w ･*:｡.｡:*･゜ﾟ･* ens presenta, entre estrelles i un cablejat ingràvid, el rastre d’una investigació sonora amb què es pot repensar com s’articula l’espai-temps després de la mort. Quins límits té un cos sense matèria? Quin espai ocupa allò que desborda l’espai? Quins temps encavalcats trobem més enllà del temps? Com sona el que ja no hi és? Relacionant veus de diverses generacions, la peça construeix una partitura de gestos o una coreografia de sons que ens convida a imaginar un més enllà especulatiu i polifònic. Amb el so com a guia, creuem el vel que separa lis mortis i lis vivis, el visible i l’invisible, per transitar en un ritual col·lectiu pel no-res.
text curatorial d’amor rumor (blanca arias i edu r. pineda)
Aquesta actuació està impulsada i subvencionada pel Departament d’Empresa i Treball i cofinançada per la Unió Europea mitjançant el Fons Social Europeu Plus.
